Les gramàtiques bilingües i trilingües, llur vinculació amb Europa.
L'ensenyament a Mallorca i Menorca als segles XVIII i XIX.

(PRD2018/03)


El projecte

L’objectiu d’aquest projecte és analitzar exhaustivament, des de la disciplina lingüística (interna i externa), les gramàtiques i altres textos escolars que al llarg dels segles XVIII i XIX produïren o bé adaptaren autors mallorquins i menorquins; alhora, es compararan amb obres homòlogues franceses i alemanyes, principalment.

La comparança d’aquests mètodes amb els seus homòlegs francesos i alemanys ha de contribuir a aportar noves dades a la història social de la llengua catalana als segles XVIII i XIX, a la història de la lingüística en general i a la revisió dels discurs historiogràfic: grau de vitalitat del català en l’àmbit de l’ensenyament als segles XVIII i XIX.


Qui som?

Investigadora principal

Dra. Rosa Calafat

Universitat de les Illes Balears

Investigador membre

Dr. Alain Bégue

Université de Poitiers

Investigador membre

Dr. Gabriel Bibiloni

Universitat de les Illes Balears

Investigador membre

Dr. Daniel Casals

Universitat Autònoma de Barcelona

Investigador membre

Dr. Juan Miguel Monterrubio

Universitat de les Illes Balears

Investigador membre

Dr. Bernhard Pöll

Universität Salzburg

Investigador membre

Dr. Gabriel Seguí

Institut de Litúrgia ad instar facultatis

Doctorand col·laborador

Josep M. Domènech

Universitat de les Illes Balears


Finançament

Projecte cofinançat parcialment per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a través de la Direcció General de Política Universitària i Recerca, amb fons de la Llei de l’impost sobre estades turístiques ITS 2017-006 (PRD2018/03).


Publicacions

Monogràfic a la revista Cauriensia, vol. 17 (2022). Resultats del Congrés Internacional sobre les llengües nacionals europees en l'àmbit de l'educació. Gramàtiques, textos escolars i actituds lingüístiques (Europa, segles XVIII i XIX)



Documents

Documents del Monestir de la Real digitalitzats pel projecte



Documents de la Biblioteca Pública de Maó analitzats



Repertoris digitals


Bibliografia

  • Ahumada, Ignacio (ed.) (2001). Cinco siglos de lexicografía del español. Jaén: Universidad de Jaén.
  • Alvar Ezquerra, Manuel (2005). «La lexicografía plurilingüe del siglo XVIII». E-Excellence, 11-4-2009.
  • Aymes, Jean-René; Fell, Ève-Marie; Guereña, Jean-Louis (dirs.) (1988). École et Église en Espagne et en Amérique Latine: Aspectes idéologiques et institutionnels. Tours: Publications de l’Université de Tours.
  • Balsalobre, Pep; Gratacós, Joan (eds.) (1995). La llengua catalana al segle XVIII. Barcelona: Quaderns Crema.
  • Bastardín, Teresa; García, José M.; Rivas, Manuel (coords.) (2009). Estudios de historiografia lingüística [VI Congreso Internacional de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística]. Cádiz: Universidad de Cádiz.
  • Bover, Joaquim M. (1868). Biblioteca de escritores baleares. 2 vols. Palma: Imprenta de P. J. Gelabert. (Vol. 1: https://books.google.es/books?id=XZAZAAAAMAAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false; vol. 2: https://books.google.es/books?id=TgoZwgEACAAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false)
  • Bruña, Manuel (coord.) (2008). Philologia Hispalensis, vol. XXII: Lexicografía bilingüe y plurilingüe del español (siglos XV-XIX). Sevilla: Universidad de Sevilla.
  • Calatayud, Rosa et al. (1991). Cuestiones histórico-educativas. España siglos XVIII-XIX. València: Universitat de València.
  • Colón, Germà (2011). Lexicografia, lèxic i crítica textual. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Comenius, Jean Amos (2005). Novissima linguarum methodus. La toute nouvelle méthode des langues (trad. Honoré Jean]. Genève-Paris: Librairie Droz.
  • Delgado, Buenaventura (coord.) (1994). Historia de la Educación en España y América. Vol II: La Educación en la España Moderna (siglos XVI-XVIII). Madrid: Ediciones Morata-Fundación Santa María.
  • Esparza, Miguel A.; Niederehe, Hans-Josef (1999). Bibliografía cronológica de la lingüística, la gramática la lexicografía del español (BICRES IV). Desde el año 1801 hasta el año 1860. Amsterdam: John Benjamins.
  • García, Ricart (2015). ‘Regles d’esquivar vocables’. Nacionalismo y lexicografía. Madrid: Bubok. (https://clubjaimeprimero.org/sites/default/files/Regles-desquivar-vocables-Nacionalismo-y-lexicografia.pdf)
  • González-Agàpito, Josep (2004). Aportació per a una bibliografia pedagògica catalana del segle XIX. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
  • Marcet, Pere; Solà, Joan (1998). Història de la lingüística catalana 1775-1900. Repertori crític. 2 vols. Girona-Vic: Universitat de Girona / Eumo Editorial, Universitat de Vic.
  • Martínez, Jesús A. (2001). Historia de la edición en España (1836-1936). Madrid: Marcial Pons, Ediciones de la Historia.
  • Payrató, Lluís (2010). Pragmàtica, discurs i llengua oral. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
  • Puelles, Manuel de (2010). Educación e ideología en la España contemporánea. Madrid: Tecnos.
  • Rico, Albert; Solà, Joan (1995). Gramàtica i lexicografia catalanes: síntesi històrica. València: Universitat de València.
  • Sánchez, Eustaquio (2019). Gramática del siglo XVIII. Gramática y Lógica. Gramática y Lingüística. Gramática escolar. Alcañiz: Instituto de Estudios Humanísticos.
  • Solà, Joan (1989). «El català a les gramàtiques i els diccionaris llatins dels segles XVII-XVIII». Dins Actes del Vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. II. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.


Recursos


Enllaços

Centro de Estudios de la Literatura Española de Entre Siglos (CELES XVIII-XVIII)
Grup de recerca en Història de la llengua catalana de l'època contemporània (GRHILCEC)
Institut d'Estudis Hispànics en la Modernitat (IEHM)
Institut de Litúrgia ad instar facultatis


Contacte

+34 971173367

rosa.calafat@uib.cat
alain.begue@univ-poitiers.fr
bibiloni@bibiloni.cat
daniel.casals@uab.cat
jm.monterrubio@uib.cat
bernhard.poell@sbg.ac.at
gabriel.palma@foners.net
jm.domenech@uib.cat

UIB
Ctra. Valldemossa, km. 7,5
Palma, Illes Balears
Edifici Ramon Llull