Zwei- und dreisprachige lateinische Grammatiken auf den Balearen und ihre Bezüge zu Europa.
Lateinunterricht auf den Balearen im 18. und 19. Jahrhundert.

(PRD2018/03)


Informationen zum Projekt

Dieses Projekt strebt eine umfassende sprachinterne und sprachexterne Analyse von Grammatiken und anderen didaktischen Textsorten an, die von mallorquinischen und menorquinischen Autoren im Laufe des 18. und 19. Jahrhunderts verfasst oder adaptiert wurden. Darüber hinaus sollen diese Werke vor allem mit ihren in Frankreich und im deutschen Sprachraum entstandenen Pendants verglichen werden.

Durch diesen Vergleich können neue Daten zur Sozialgeschichte des Katalanischen im 18. und 19. Jahrhundert, zur Geschichte der Sprachwissenschaft im Allgemeinen und zur zur kritischen Analyse des historiographischen Diskurses gewonnen werden. Zentral ist dabei u.a. die Frage nach der Vitalität des Katalanischen im Bildungsbereich im 18. und 19. Jahrhundert.


Projektteam

Projektverantwortliche

Dra. Rosa Calafat

Universitat de les Illes Balears

Projektmitarbeiter

Dr. Alain Bégue

Université de Poitiers

Projektmitarbeiter

Dr. Gabriel Bibiloni

Universitat de les Illes Balears

Projektmitarbeiter

Dr. Daniel Casals

Universitat Autònoma de Barcelona

Projektmitarbeiter

Dr. Juan Miguel Monterrubio

Universitat de les Illes Balears

Projektmitarbeiter

Dr. Bernhard Pöll

Universität Salzburg

Projektmitarbeiter

Dr. Gabriel Seguí

Institut de Litúrgia ad instar facultatis

Assoziierter Doktorand

Josep M. Domènech

Universitat de les Illes Balears


Finanzierung

Das Projekt wird von der Autonomen Gemeinschaft der Balearen (Generaldirektion für Hochschulpolitik und Forschung) aus Mitteln der Tourismusabgabe gemäß dem Tourismusabgabegesetz ITS 2017-006 (PRD2018/03) mitfinanziert.


Publikationen

Monogràfic a la revista Cauriensia, vol. 17 (2022). Resultats del Congrés Internacional sobre les llengües nacionals europees en l'àmbit de l'educació. Gramàtiques, textos escolars i actituds lingüístiques (Europa, segles XVIII i XIX)



Dokumente

Documents del Monestir de la Real digitalitzats pel projecte



Documents de la Biblioteca Pública de Maó analitzats



Datenbanken


Bibliographie

  • Ahumada, Ignacio (ed.) (2001). Cinco siglos de lexicografía del español. Jaén: Universidad de Jaén.
  • Alvar Ezquerra, Manuel (2005). «La lexicografía plurilingüe del siglo XVIII». E-Excellence, 11-4-2009.
  • Aymes, Jean-René; Fell, Ève-Marie; Guereña, Jean-Louis (dirs.) (1988). École et Église en Espagne et en Amérique Latine: Aspectes idéologiques et institutionnels. Tours: Publications de l’Université de Tours.
  • Balsalobre, Pep; Gratacós, Joan (eds.) (1995). La llengua catalana al segle XVIII. Barcelona: Quaderns Crema.
  • Bastardín, Teresa; García, José M.; Rivas, Manuel (coords.) (2009). Estudios de historiografia lingüística [VI Congreso Internacional de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística]. Cádiz: Universidad de Cádiz.
  • Bover, Joaquim M. (1868). Biblioteca de escritores baleares. 2 vols. Palma: Imprenta de P. J. Gelabert. (Vol. 1: https://books.google.es/books?id=XZAZAAAAMAAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false; vol. 2: https://books.google.es/books?id=TgoZwgEACAAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false)
  • Bruña, Manuel (coord.) (2008). Philologia Hispalensis, vol. XXII: Lexicografía bilingüe y plurilingüe del español (siglos XV-XIX). Sevilla: Universidad de Sevilla.
  • Calatayud, Rosa et al. (1991). Cuestiones histórico-educativas. España siglos XVIII-XIX. València: Universitat de València.
  • Colón, Germà (2011). Lexicografia, lèxic i crítica textual. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Comenius, Jean Amos (2005). Novissima linguarum methodus. La toute nouvelle méthode des langues (trad. Honoré Jean]. Genève-Paris: Librairie Droz.
  • Delgado, Buenaventura (coord.) (1994). Historia de la Educación en España y América. Vol II: La Educación en la España Moderna (siglos XVI-XVIII). Madrid: Ediciones Morata-Fundación Santa María.
  • Esparza, Miguel A.; Niederehe, Hans-Josef (1999). Bibliografía cronológica de la lingüística, la gramática la lexicografía del español (BICRES IV). Desde el año 1801 hasta el año 1860. Amsterdam: John Benjamins.
  • García, Ricart (2015). ‘Regles d’esquivar vocables’. Nacionalismo y lexicografía. Madrid: Bubok. (https://clubjaimeprimero.org/sites/default/files/Regles-desquivar-vocables-Nacionalismo-y-lexicografia.pdf)
  • González-Agàpito, Josep (2004). Aportació per a una bibliografia pedagògica catalana del segle XIX. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
  • Marcet, Pere; Solà, Joan (1998). Història de la lingüística catalana 1775-1900. Repertori crític. 2 vols. Girona-Vic: Universitat de Girona / Eumo Editorial, Universitat de Vic.
  • Martínez, Jesús A. (2001). Historia de la edición en España (1836-1936). Madrid: Marcial Pons, Ediciones de la Historia.
  • Payrató, Lluís (2010). Pragmàtica, discurs i llengua oral. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
  • Puelles, Manuel de (2010). Educación e ideología en la España contemporánea. Madrid: Tecnos.
  • Rico, Albert; Solà, Joan (1995). Gramàtica i lexicografia catalanes: síntesi històrica. València: Universitat de València.
  • Sánchez, Eustaquio (2019). Gramática del siglo XVIII. Gramática y Lógica. Gramática y Lingüística. Gramática escolar. Alcañiz: Instituto de Estudios Humanísticos.
  • Solà, Joan (1989). «El català a les gramàtiques i els diccionaris llatins dels segles XVII-XVIII». Dins Actes del Vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. II. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.


Ressourcen


Kontakt