Las gramáticas bilingües y trilingües, su vinculación con Europa.
La enseñanza en Mallorca y Menorca en los siglos XVIII y XIX.

(PRD2018/03)


El proyecto

El objetivo de este proyecto es analizar exhaustivamente, desde la disciplina lingüística (interna y externa), las gramáticas y otros textos escolares que a lo largo de los siglos XVIII y XIX produjeron o bien adaptaron autores mallorquines y menorquines; además, se compararán con obras homólogas francesas y alemanas, principalmente.

La comparación de estos métodos con sus homólogos franceses y alemanes debe contribuir a aportar nuevos datos a la historia social de la lengua catalana en los siglos XVIII y XIX, a la historia de la lingüística en general y a la revisión del discurso historiográfico: grado de vitalidad del catalán en el ámbito de la enseñanza en los siglos XVIII y XIX.


¿Quiénes somos?

Investigadora principal

Dra. Rosa Calafat

Universitat de les Illes Balears

Investigador miembro

Dr. Alain Bégue

Université de Poitiers

Investigador miembro

Dr. Gabriel Bibiloni

Universitat de les Illes Balears

Investigador miembro

Dr. Daniel Casals

Universitat Autònoma de Barcelona

Investigador miembro

Dr. Juan Miguel Monterrubio

Universitat de les Illes Balears

Investigador miembro

Dr. Bernhard Pöll

Universität Salzburg

Investigador miembro

Dr. Gabriel Seguí

Institut de Litúrgia ad instar facultatis

Doctorando colaborador

Josep M. Domènech

Universitat de les Illes Balears


Financiación

Proyecto cofinanciado parcialmente por la Comunidad Autónoma de las Illes Balears, a través de la Dirección General de Política Universitaria e Investigación, con fondos de la Ley del impuesto sobre estancias turísticas ITS 2017-006 (PRD2018/03).


Publicaciones

Monogràfic a la revista Cauriensia, vol. 17 (2022). Resultats del Congrés Internacional sobre les llengües nacionals europees en l'àmbit de l'educació. Gramàtiques, textos escolars i actituds lingüístiques (Europa, segles XVIII i XIX)



Documentos

Documents del Monestir de la Real digitalitzats pel projecte



Documents de la Biblioteca Pública de Maó analitzats



Repertorios digitales


Bibliografía

  • Ahumada, Ignacio (ed.) (2001). Cinco siglos de lexicografía del español. Jaén: Universidad de Jaén.
  • Alvar Ezquerra, Manuel (2005). «La lexicografía plurilingüe del siglo XVIII». E-Excellence, 11-4-2009.
  • Aymes, Jean-René; Fell, Ève-Marie; Guereña, Jean-Louis (dirs.) (1988). École et Église en Espagne et en Amérique Latine: Aspectes idéologiques et institutionnels. Tours: Publications de l’Université de Tours.
  • Balsalobre, Pep; Gratacós, Joan (eds.) (1995). La llengua catalana al segle XVIII. Barcelona: Quaderns Crema.
  • Bastardín, Teresa; García, José M.; Rivas, Manuel (coords.) (2009). Estudios de historiografia lingüística [VI Congreso Internacional de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística]. Cádiz: Universidad de Cádiz.
  • Bover, Joaquim M. (1868). Biblioteca de escritores baleares. 2 vols. Palma: Imprenta de P. J. Gelabert. (Vol. 1: https://books.google.es/books?id=XZAZAAAAMAAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false; vol. 2: https://books.google.es/books?id=TgoZwgEACAAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false)
  • Bruña, Manuel (coord.) (2008). Philologia Hispalensis, vol. XXII: Lexicografía bilingüe y plurilingüe del español (siglos XV-XIX). Sevilla: Universidad de Sevilla.
  • Calatayud, Rosa et al. (1991). Cuestiones histórico-educativas. España siglos XVIII-XIX. València: Universitat de València.
  • Colón, Germà (2011). Lexicografia, lèxic i crítica textual. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Comenius, Jean Amos (2005). Novissima linguarum methodus. La toute nouvelle méthode des langues (trad. Honoré Jean]. Genève-Paris: Librairie Droz.
  • Delgado, Buenaventura (coord.) (1994). Historia de la Educación en España y América. Vol II: La Educación en la España Moderna (siglos XVI-XVIII). Madrid: Ediciones Morata-Fundación Santa María.
  • Esparza, Miguel A.; Niederehe, Hans-Josef (1999). Bibliografía cronológica de la lingüística, la gramática la lexicografía del español (BICRES IV). Desde el año 1801 hasta el año 1860. Amsterdam: John Benjamins.
  • García, Ricart (2015). ‘Regles d’esquivar vocables’. Nacionalismo y lexicografía. Madrid: Bubok. (https://clubjaimeprimero.org/sites/default/files/Regles-desquivar-vocables-Nacionalismo-y-lexicografia.pdf)
  • González-Agàpito, Josep (2004). Aportació per a una bibliografia pedagògica catalana del segle XIX. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
  • Marcet, Pere; Solà, Joan (1998). Història de la lingüística catalana 1775-1900. Repertori crític. 2 vols. Girona-Vic: Universitat de Girona / Eumo Editorial, Universitat de Vic.
  • Martínez, Jesús A. (2001). Historia de la edición en España (1836-1936). Madrid: Marcial Pons, Ediciones de la Historia.
  • Payrató, Lluís (2010). Pragmàtica, discurs i llengua oral. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
  • Puelles, Manuel de (2010). Educación e ideología en la España contemporánea. Madrid: Tecnos.
  • Rico, Albert; Solà, Joan (1995). Gramàtica i lexicografia catalanes: síntesi històrica. València: Universitat de València.
  • Sánchez, Eustaquio (2019). Gramática del siglo XVIII. Gramática y Lógica. Gramática y Lingüística. Gramática escolar. Alcañiz: Instituto de Estudios Humanísticos.
  • Solà, Joan (1989). «El català a les gramàtiques i els diccionaris llatins dels segles XVII-XVIII». Dins Actes del Vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. II. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.


Recursos


Contacto